Visita a l’Aresta

El passat 12 d’abril unes quantes garrofes vam anar a visitar els projectes del Josep Mestre i de l’Aresta.

Argençola-DSC_0818

En Josep Mestre i la Maria conreen cereals i lleguminoses a Argençola. En Josep ve de família pagesa i va començar a canviar la producció de les terres cap a l’ecològic en 2001. Mentre fem un tomb pels seus camps, ens explica la dificultat d’aquesta “reconversió”, ja que el primer any que deixes de tirar productes químics baixa moltíssim la producció i s’ha de vendre en el mercat convencional. El segon any ho pots vendre en reconversió però la gent no ho compra i a més ho has d’etiquetar de manera especial. El tercer any ja ho pots vendre en ecològic. En resum, que has d’estar molt convençut del canvi ja que els primers anys són molt molt difícils!

Argençola-DSC_0879

Una de les característiques del seu projecte eś que no fa aportacions externes de nutrients. Per tal d’aconseguir bons rendiments fa rotacions de lleguminoses que s’associen amb bacteris que fixen nitrògen al sòl i de cereals. A més, incorpora la palla del cereal i les mates de lleguminoses a l’hora de llaurar per tal de retornar part de la matèria orgànica que extreu del camp. Algunes de les màquines que utilitza per netejar el gra són compartides amb altres pagesos de la zona. Aquest fet pot semblar irrellevant però ens remet a una reflexió més profunda; no volem només un canvi en les técniques productives sinó canviar com ens relacionem amb els altres, intentant crear xarxes de suport mutu.

Argençola-DSC_0977 Finalment, la Maria ens explica que els preus de les farines són justos i fixos al llarg de tot l’any per tal de fugir de les pràctiques especultatives pròpies de les farineres. Després de visitar els camps i el molí, agafem els cotxes i anem cap a Santa Coloma de Queralt a disfrutar d’una deliciosa paella d’espelta cuinada per l’Aresta. Exquisita!

En acabar de dinar, la Glòria, l’Adrià i la Gemma ens expliquen la història de l’Aresta, en quin punt estan i quins són els seus reptes.

Argençola-DSC_1028

L’Aresta sorgeix ara fa un any de la fusió del Crostoll i Lo panet de Querol, dues propostes productives de forneres ecològiques. L’Aresta proveeix pa a 9 cooperatives de consum i també ven els seus productes a la botiga que tot just acaben d’obrir a Santa Coloma. Totes les farines integrals que utilitzen en l’elaboració dels seus productes procedeixen del projecte del Mestre i tracten de seguir criteris rigorosos de proximitat, d’ecologia, d’afinitat politica, etc. en tota la resta de productes que necessiten per fer els pans i la reposteria.

Argençola-DSC_1035

 

Recentment s’han constituït com a cooperativa de treball i reconeixen que “abans (es refereixen quan eren alegals) teníem una precarietat però ara, per culpa que hem de pagar (es refereixen a l’estat legal), estem en un altre tipus de precarietat que ens obliga a augmentar la producció”. Així, han passat de la precarietat de la alegalitat, que les obligava a ser invisibles per tal d’evitar possibles penalitzacions, a la precarietat de la legalitat, assumint un seguit de despeses fixes mensuals que acaben reduint els seus sous a xifres malabarístiques…

Argençola-DSC_1034

En la seva xerrada insisteixen en els diversos motius per “resisitir-se” a no donar-se d’alta del CCPAE, tot i que no descarten que ho hagin d’acabar fent per tal de poder vendre mitjançant determinats canals de comercialització com ara els menjadors escolars. Primer: cal pagar més per fer-ho bé? Segon, si es donen d’alta no podran comprar -ni, per tant, donar suport- productes de projectes afins que no tenen el segell. Tercer, el segell es tradueix en un aument de burocràcia i és un exemple més de fiscalització des de fora. Després de la interessentassíma explicació que ens mostra la dificultat de separar vida i política, anem a veure l’obrador i la botiga. Tenen un espai xulíssim al Carrer Major del poble! Després d’aquesta visita el pa encara és més bo!

Argençola-DSC_1038

Visita a Cal Sitgetí

El passat 20 d’octubre algunes garrofes vam anar a visitar la finca de Cal Sitgetí a Bonastre. El Charli i el Dani ens estaven esperant des de feia estona …. i és que vam arribar una mica tard!

Durant la visita, vam veure alguns camps on encara hi estan cultivant  verdures d’estiu: tomàquets, bajoques, pebrots.

Image

Els sitgetins ens van explicar que aquest any tant les bajoques de mata alta com les de mata baixa han estat molt productives!

Image

Alguns camps ja estaven plantats amb verdures d’hivern, sobretot hi havia una gran varietat de crucíferes: cols, col-i-flors, etc. Precisament,  estan tenint molts problemes amb l’oruga de la col que ataca a la majoria de plantes d’aquesta família. Ens van explicar que en agricultura ecològica estan permesos alguns productes per combatre les plagues (nim, Bt, etc.) però ells intenten no tirar-ne mai. Ara, això sí, utilitzen un munt de remeis naturals com la cua de cavall, el purí d’ortiga etc.

El Dani ens va explicar moltes coses sobre la cria de gallines. Normalment les gallines convencionals posen ous durant dos anys aproximadament però això és perquè els hi posen llum durant l’hivern i així s’asseguren que durant aquest període de menys llum natural, la posta d’ous continua. En canvi, les gallines ecològiques que no reben llum artificial a l’hivern posen ous durant 3 o 4 anys. El nombre d’ous al final és el mateix en les gallines convencionals que en les ecològiques però a unes els hi obliguen a pondre’ls més de pressa i les altres poden seguir el seu cicle natural. Ara tenen un nou galliner fet amb bales de palla amb 40 gallines més!

També ens van ensenyar algunes terrasses que han obert per plantar-hi arbres fruiters però ara per ara estan una mica enfeinats doncs tenen una nova finca a la Riera de Gaià! La propera sortida la farem en aquest nou terreny!

Image

Tot plegat, una visita que ens va permetre conèixer no només els camps sinó els productors de les verdures que mengem cada setmana i així, anar establint llaços de confiança i compromís entre nosaltres.

Fira de la Repera 2013

Tot i la forta pluja,  el passat dissabte 8 de juny, cap a les 12 del migdia es va inaugurar la fira de la Repera i van començar els primers tallers organitzats per les reperes motivades. En la xerrada: “Agroeoclogia 2.0”, productores i consumidores van compartir eines informàtiques que faciliten la gestió diària col·lectiva. A l’hora de dinar, el col·lectiu Barrinar cap a la Sostenibilitat ens va oferir un deliciós i perfumat cuscús amb verdures de Cal Rosset. A la tarda, alguns vam participar al taller de relació entre cooperatives i productors i altres vam assistir a un debat sobre com està i com volem que creixi l’agroecologia. En aquest segon taller, vam discutir en petits grups sobre quines són les debilitats internes i amenaces externes del moviment agroecològic, però també les fortaleses internes i les oportunitats de l’agroecologia en un context de crisi econòmica.

Abans de començar la discussió, en Guillem, de l’Aliança per la Sobirania Alimentària dels Pobles,  ens ha ofert una petita contextualització de l’agroecologia en el territori català. Cap als anys 80-90 l’agricultura ecològica al nostre territori no només proposava un canvi en les tècniques productives, sinó que apostava per una clara transformació social. Ara bé, cap a finals dels anys 90, amb el creixement i la mercantilització del sector, va néixer l’agroecologia per desmarcar-se de l’agroindústria ecològica. Al llarg de la darrera dècada s’ha anat consolidant el moviment agroecològic , i els 15 grups de consum existents l’any 2000 al nostre territori han passat a ser més de 150 el 2013. I això que no tots els grups estan censats! A més, aquests darrers anys també s’han creat una sèrie de xarxes temàtiques dins del moviment. D’una banda, les xarxes de bancs i llavors o les dels horts comunitaris. Però també organitzacions entre els productors com ara la Xarxeta i les ADV.

Tanmateix, l’agroecologia es troba avui dia en un context relliscós. Primer, s’ha imposat una moda del que és ecològic que pot implicar una despolitització del moviment, és a dir, un abandonament de les reivindicacions sociopolítiques. Segon, aquesta expansió del sector ecològic està fent que les institucions estiguin especialment receptives, com ja hem vist amb les noves normatives de venda directa, els circuits curts de comercialització o la venda de proximitat – volem que les institucions estandarditzin i burocratitzin les pràctiques agroecològiques? Finalment, seguint a aquesta mercantilització de l’agricultura ecològica també s’observa com dins dels projectes productius i distributius comencen a aparèixer relacions de competència que desplacen les pràctiques cooperatives teòricament constitutives d’un moviment autogestionat i assembleari.

Les conclusions del taller han remarcat la gran diversitat d’ideologies dins del moviment i també les contradiccions d’alguns projectes que lluiten entre la viabilitat econòmica i la coherència política. Però una cosa és clara: no volem un ecocapitalisme a les nostres vides!