Sobirania alimentària o com no morir enverinats

El passat diumenge 9 de juny el programa Grans Documentals 33, del Canal 33, va emetre el documental “Què mengem?”. Un documental que presenta un seguit d’exemples de pràctiques que es duen a terme avui en dia en el nostre sistema alimentari i que, demostrat científicament, enverinen l’entorn i el propi organisme.

Algunes d’aquestes pràctiques són:

  • La utilització de pesticides en l’agricultura per produir aliments en massa que introduïm a l’organisme en dosis minses però que amb el pas dels anys es bioacumulen, danyant-lo i ocasionant malalties com ara el càncer o la sensibilitat química múltiple.
  • L’ús d’additius alimentaris tòxics com l’aspartam que al consumir-se en excés pot produir diverses malalties del sistema nerviós com l’esclerosi múltiple, el lupus o bé altres malalties com el càncer, etc.
  • La bioacumulació de contaminants als peixos dels oceans, com ara el mercuri que es bioacumula a la tonyina o al peix emperador, produint malalties al sistema nerviós, degudes a la destrucció de les neurones.
  • La sobreutilització d’antibiòtics a la carn i làctics que són consumits de forma involuntària i que afavoreixen que els bacteris patògens es tornin resistents davant d’aquests, fent-nos més vulnerables al seu atac, com ho evidencia el retorn de la tuberculosi.

Després de conèixer tots aquests exemples i de pensar que segur que hi ha molts altres casos que encara no es coneixen hom pot arribar a desesperar-se i pensar que no hi ha res a fer. Però això no és així! El mateix documental proposa alguns antídots a aquests “mals”:

  • Consumir productes provinents de l’agricultura ecològica, per tal d’evitar la bioacumulació de pesticsobiraniaides. Tal i com deia un productor en el mateix documental “l’agricultura ecològica s’hauria de dir AGRICULTURA, i la resta se l’hauria d’anomenar agricultura química”.
  • Ús de productes orgànics, com per exemple l’estèvia en comptes de l’aspartam, per evitar els additius alimentaris tòxics.
  • Consumir carn i làctics provinents de la producció ecològica, per evitar la sobreutilització d’antibiòtics i evitar així l’aparició de soques resistents de bacteris.

Ara bé, també s’apunta que cal anar més enllà, que cal fer valer la nostra força i els nostres drets exercint pressió als governants per reclamar la SOBIRANIA ALIMENTÀRIA: el dret dels pobles a determinar les polítiques agrícoles i alimentàries que els afecten.

Així doncs, ja ho sabeu, tenim l’antídot a les nostres mans!

One thought on “Sobirania alimentària o com no morir enverinats

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s