Fira de la Repera 2013

Tot i la forta pluja,  el passat dissabte 8 de juny, cap a les 12 del migdia es va inaugurar la fira de la Repera i van començar els primers tallers organitzats per les reperes motivades. En la xerrada: “Agroeoclogia 2.0”, productores i consumidores van compartir eines informàtiques que faciliten la gestió diària col·lectiva. A l’hora de dinar, el col·lectiu Barrinar cap a la Sostenibilitat ens va oferir un deliciós i perfumat cuscús amb verdures de Cal Rosset. A la tarda, alguns vam participar al taller de relació entre cooperatives i productors i altres vam assistir a un debat sobre com està i com volem que creixi l’agroecologia. En aquest segon taller, vam discutir en petits grups sobre quines són les debilitats internes i amenaces externes del moviment agroecològic, però també les fortaleses internes i les oportunitats de l’agroecologia en un context de crisi econòmica.

Abans de començar la discussió, en Guillem, de l’Aliança per la Sobirania Alimentària dels Pobles,  ens ha ofert una petita contextualització de l’agroecologia en el territori català. Cap als anys 80-90 l’agricultura ecològica al nostre territori no només proposava un canvi en les tècniques productives, sinó que apostava per una clara transformació social. Ara bé, cap a finals dels anys 90, amb el creixement i la mercantilització del sector, va néixer l’agroecologia per desmarcar-se de l’agroindústria ecològica. Al llarg de la darrera dècada s’ha anat consolidant el moviment agroecològic , i els 15 grups de consum existents l’any 2000 al nostre territori han passat a ser més de 150 el 2013. I això que no tots els grups estan censats! A més, aquests darrers anys també s’han creat una sèrie de xarxes temàtiques dins del moviment. D’una banda, les xarxes de bancs i llavors o les dels horts comunitaris. Però també organitzacions entre els productors com ara la Xarxeta i les ADV.

Tanmateix, l’agroecologia es troba avui dia en un context relliscós. Primer, s’ha imposat una moda del que és ecològic que pot implicar una despolitització del moviment, és a dir, un abandonament de les reivindicacions sociopolítiques. Segon, aquesta expansió del sector ecològic està fent que les institucions estiguin especialment receptives, com ja hem vist amb les noves normatives de venda directa, els circuits curts de comercialització o la venda de proximitat – volem que les institucions estandarditzin i burocratitzin les pràctiques agroecològiques? Finalment, seguint a aquesta mercantilització de l’agricultura ecològica també s’observa com dins dels projectes productius i distributius comencen a aparèixer relacions de competència que desplacen les pràctiques cooperatives teòricament constitutives d’un moviment autogestionat i assembleari.

Les conclusions del taller han remarcat la gran diversitat d’ideologies dins del moviment i també les contradiccions d’alguns projectes que lluiten entre la viabilitat econòmica i la coherència política. Però una cosa és clara: no volem un ecocapitalisme a les nostres vides!

Sobirania alimentària o com no morir enverinats

El passat diumenge 9 de juny el programa Grans Documentals 33, del Canal 33, va emetre el documental “Què mengem?”. Un documental que presenta un seguit d’exemples de pràctiques que es duen a terme avui en dia en el nostre sistema alimentari i que, demostrat científicament, enverinen l’entorn i el propi organisme.

Algunes d’aquestes pràctiques són:

  • La utilització de pesticides en l’agricultura per produir aliments en massa que introduïm a l’organisme en dosis minses però que amb el pas dels anys es bioacumulen, danyant-lo i ocasionant malalties com ara el càncer o la sensibilitat química múltiple.
  • L’ús d’additius alimentaris tòxics com l’aspartam que al consumir-se en excés pot produir diverses malalties del sistema nerviós com l’esclerosi múltiple, el lupus o bé altres malalties com el càncer, etc.
  • La bioacumulació de contaminants als peixos dels oceans, com ara el mercuri que es bioacumula a la tonyina o al peix emperador, produint malalties al sistema nerviós, degudes a la destrucció de les neurones.
  • La sobreutilització d’antibiòtics a la carn i làctics que són consumits de forma involuntària i que afavoreixen que els bacteris patògens es tornin resistents davant d’aquests, fent-nos més vulnerables al seu atac, com ho evidencia el retorn de la tuberculosi.

Després de conèixer tots aquests exemples i de pensar que segur que hi ha molts altres casos que encara no es coneixen hom pot arribar a desesperar-se i pensar que no hi ha res a fer. Però això no és així! El mateix documental proposa alguns antídots a aquests “mals”:

  • Consumir productes provinents de l’agricultura ecològica, per tal d’evitar la bioacumulació de pesticsobiraniaides. Tal i com deia un productor en el mateix documental “l’agricultura ecològica s’hauria de dir AGRICULTURA, i la resta se l’hauria d’anomenar agricultura química”.
  • Ús de productes orgànics, com per exemple l’estèvia en comptes de l’aspartam, per evitar els additius alimentaris tòxics.
  • Consumir carn i làctics provinents de la producció ecològica, per evitar la sobreutilització d’antibiòtics i evitar així l’aparició de soques resistents de bacteris.

Ara bé, també s’apunta que cal anar més enllà, que cal fer valer la nostra força i els nostres drets exercint pressió als governants per reclamar la SOBIRANIA ALIMENTÀRIA: el dret dels pobles a determinar les polítiques agrícoles i alimentàries que els afecten.

Així doncs, ja ho sabeu, tenim l’antídot a les nostres mans!